Introducció al teixit de polièster
Apr 17, 2026
El teixit de polièster és un tèxtil sintètic fet de fibres de polièster, comunament conegut com "Diqueliang". El seu component principal és el tereftalat de polietilè (PET), que es processa a partir de matèries primeres petroquímiques mitjançant una tècnica de filat-melt. A causa de l'estructura densa i simètrica de les seves cadenes moleculars, aquest teixit presenta una forta resistència a les arrugues, una excel·lent retenció de la forma i una durabilitat contra l'abrasió i la calor; en conseqüència, s'utilitza àmpliament en la fabricació de productes com roba exterior, maletes i tendes de campanya. Tot i que la seva naturalesa hidròfoba provoca una mala absorció d'humitat (amb una taxa de recuperació d'humitat de només el 0,4%), aquesta característica es pot millorar mitjançant diverses tecnologies de modificació.
Els teixits de polièster abasten una gran varietat de tipus. A més dels tèxtils de polièster pur, hi ha nombrosos productes barrejats o entrellaçats amb diverses altres fibres tèxtils; aquests materials híbrids compensen les deficiències dels teixits de polièster pur, oferint així característiques de rendiment superiors. El desenvolupament de teixits de polièster tendeix a la "naturalització" de les fibres sintètiques-imitent l'estètica i les textures de materials naturals com ara la llana, la seda, el lli i la camussa- donant lloc a productes com la seda d'imitació de polièster, la llana d'imitació, la roba d'imitació i els teixits de camussa d'imitació. Després de la seva producció en massa industrialitzada a mitjan-segle XX, el polièster es va convertir gradualment en la fibra sintètica més utilitzada a nivell mundial. El polièster té una àmplia gamma d'aplicacions, s'utilitza àmpliament tant en la fabricació de peces de vestir com en productes industrials. El desenvolupament del polièster ignífug-ha permès la seva aplicació en camps especialitzats, com ara equips de protecció contra incendis i interiors de vehicles. A més, s'utilitzen tecnologies compostes per dotar el teixit de funcionalitats específiques-com ara propietats anti-estàtiques i repel·lents a l'aigua-, mentre que la barreja amb fibres naturals serveix per millorar la comoditat general.
Per abordar el repte del reciclatge de residus de polièster i altres materials basats en-polièster, la indústria ha desenvolupat una sèrie de tecnologies de reciclatge, classificades àmpliament en mètodes físics i químics. La raó fonamental del desenvolupament del polièster reciclat és servir com a substitut del polièster verge, reduint així la demanda de recursos petroliers i, alhora, alleujar la pressió ambiental. Aquesta iniciativa ha donat lloc a l'aparició del polièster reciclat i del polièster-vegetal, les matèries primeres de les quals es deriven principalment de la canya de sucre i el blat de moro. El polièster de base bio--produït a partir de matèries primeres-derivades de plantes-té la mateixa durabilitat i processabilitat que el polièster tradicional, però ofereix l'avantatge significatiu de reduir substancialment les emissions de gasos d'efecte hivernacle. Aquests processos de producció eco-ecològics estan impulsant l'expansió de la presència del polièster al mercat tèxtil especialitzat.
